No us perdeu: l’església parroquial de Sant Bartomeu, el carrer de la Muralla i el nucli urbà medieval del poble, les coques artesanes del forn del municipi i el celler cooperatiu obra de Claudi Duran i Ventosa. A la primavera, els ametllers florits són espectaculars i els afeccionats als esports de vent tenen l’oportunitat de gaudir-ne ja que disposen d’un camp d’aviació al municipi.

Alió és un municipi on predomina el secà. A la primavera, els camps d’ametllers florits que envolten el municipi són espectaculars. A la plaça de Sant Bartomeu trobareu l’església parroquial, declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que porta el mateix nom. . La construcció de l’església, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i, a la llinda de la porta d'accés, hi veureu una inscripció de l'any 1767. Durant el segle XIX, el municipi es va convertir en un important centre vinícola que va propiciar la creació de diverses fàbriques d'aiguardent.

El poble té com a eixos principals el carrer Major i el carrer de la Muralla. El nucli urbà medieval, amb restes de murs de l'antiga vila,es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La Cooperativa Agrícola (fundada l’any 1909) va edificar el celler projectat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa l’any 1911, un celler que va ser ampliat el 1917 per l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. Alió és un bon lloc per aturar-se i comprar-hi coques del forn i fruits secs de la comarca.